4.2. Les reformes de Gorbatxov

Al 1985, després de morir Txernenko, Mikhaïl Gorbatxov va ser el secretari general elegit del Partit Comunista de la Unió Sovietica. La URSS, tot i ser la segona potència mundial, es trobava en una profunda crisi econòmica i social. El nivell de vida era molt inferior en comparació al de l’Europa Occidental ja que les despeses per la cursa d’armaments van fer que es deteriores la producció de béns de consum. Per fer front a aquesta situació, Gorbatxov va anunciar que es durien a terme una sèrie de mesures: Perestroika (reestructuració) i glasnost (transparència)

En primer lloc, es volia dur a terme la reconstrucció de l’economia i de la societat soviètica. Principalment es volia introduir la noció de mercat i la de l’incentiu personal també es proposava la creació de societats laborals i de cooperatives de treballadors a la vegada que es defensaria la necessitat d’exigir responsabilitats a les empreses davant les pèrdues econòmiques. Per millorar la producció s’incrementaria la disciplina laboral, es modernitzaria l’organització de les empreses i s’exigiria una més gran responsabilitat en el treball. A part també s’introduirien les noves tecnologies, un canvi de política d’inversions i un nivell directiu alt. Per aconseguir tot això, calia trobar la col·laboració amb altres països i fer de més qualitat i més competitius els productes soviètics.

La glasnost es va introduir en l’àmbit polític, que suprimia la censura, permetia la llibertat d’expressió i va tolerar la crítica al poder i la demanda de responsabilitats. A més es va suavitzar el monopoli del PCUS tot promovent la participació política de la població.

En relació amb a política exterior soviètica, es va proposar el diàleg amb els Estats Units per trencar amb les tensions i desencadenar en la pau i també es va prendre la iniciativa del desarmament. També es van reorientar les relacions de l’URSS amb la resta del món socialista tot amb la afirmació per part de la URSS de la no intervenció en assumptes interns dels països del bloc comunista.

Aquesta política reformista va haver d’afrontar una forta oposició per part dels sectors que volien aturar-la per preservar intacte el model comunista i per part dels que volien anar molt més lluny i molt més ràpidament que Gorvatxov. Les tensions internes van desencadenar un procés de desbordament de les previsions inicials dels reformistes i finalment amb la caiguda del comunisme a tota Europa i la dissolució de la URSS.

                                                                              Clara Martínez