lunes, 14 de febrero de 2011

3.1. L'URSS després de Stalin

La victòria de la Unió Soviètica a la segona guerra mundial va fer augmentar el seu prestigi i el prestigi del seu líder.El seu lider era Josif Sralin, amb ell va començar l’expansió del comunisme i l’URSS va convertir-se en una superpotència econòmica i militar capaçde fer fronta ales Estats Units.
Estats Units i la Unió sovietica van mantenir una cursa armamentistica frènetica.
El sistema socialista soviètic es basava en un únic partit , aquest partit era el PCUS. El PCUS estava compost pels governants i el màxim organ legislatiu, que era el Presídium dels Soviet Suprem.
Aquest partit era el que unia l’Estat i el partit, i hi havia una ideologia oficial i única, era el socialisme leninista.L’URSS estava regit per una constitució de caràcter diferent de les constitucions del món occidental, tot s’orientava cap al manteniment del socialisme, amb limitacions d’altres opcions polítiques i de llibertats públiques.
La política econòmica es basaba en la planificació centralizada, que era un domini complert de l’economia per la direcció estatal,inexistencia del mercat, propietat estatal o col•lectivitzada de tots els bèns i teoricament igualtat dels ciutadants.
El sistema va anar generant un estrat de governants a diversos nivells,que van crear la nomenklatura, que era una nova classe privilegiada.
Stalin es va servir de la burocracia per enfortir el partit i l’estat, i per aquest motiu va crear una nova clase social privilagiada: la nomenklatura, que es la que hem anomenat anteriorment.Formaven part els planificadors de l’economia, els directors d’empresa, els gerents de les cooperatives agraries, els arquitectes responsables de les obres públiques i una infinitat de dirigents del partit vinculats a l’organització i a l’administració de l’Estat.
L’any 1953 va morir Stalin,i es van criticar els mètodesdel dictador.
Del 1953-1964(casi una dècada) Nikita Khruixov va governar l'URSS, va dur a terme un nou govern que comprenia la desestalinització.Fou l'informe secret que va presentar al XX Congrès del Partit Comunista de la Unió Soviètica,celebrat el 1956, en el qual es va denunciar els crims de Stalin.

L'any 1964 Khruixov va ser substituit per Leonid Breixnev.Aquest govern de Breixnev va durar fins l'any 1982, l'any de la seva mort.Va ser succeit  per dos mandats breus:del 1982 al 1984 el de Jurij Andropov i el 1985 el de Konstantin Txernenko.Aquests van tenir l'intenció de posar un pla de reformes en marxa,però fins la dècada del 1980 no es van produir moviments de reforma importants.










Maria Basseda

3.2. Progrés econòmic i "socialisme desenvolupat"

Desprès de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica va quedar completament destruïda. La majoria de les infraestructures soviètiques van quedar extremadament afectades i el nombre de pèrdues humanes van ser espectaculars. Es calcula que les pèrdues  demogràfiques van ser superiors a les de qualsevol altre país. Tot i així el poble soviètic va aconseguir un creixement espectacular que va permetre a la URSS recuperar-se del gran desastre vèlic.  A diferència dels països occidentals, la URSS no va rebre cap mena d’ajuda econòmica i va poder superar totes les expectatives. En un primer moment, es va donar prioritat absoluta a la indústria pesant i als transports el que va suposar el 80% de la inversió per par de l’Estat. Per aquesta raó podem explicar la recuperació i la millora de l’aparell industrial durant la dècada del 1950.


Tot i així, l’escassetat de l’abastament agrícola i dels béns de consum van presentar més problemes per a la recuperació. Desprès de la mort de Stalin  hi va haver un progrés notable de l’economia a l’igual que una millora de qualitat de vida. Una de les grans victòries del sistema soviètic va ser aconseguir l’auto abastament en productes alimentaris i l’augmentació de l’eficiència en l’agricultura.  Segons les qüestionables dades de la URSS es va augmentar la producció de molts productes bàsics entre un 50 i un 87 per cent entre 1950 i 1969.
El màxim desenvolupament de l’economia planificada es va viure durant els anys seixanta. No obstant no hem d’oblidar que la producció industrial sempre va estar orientada cap a la indústria pesant, indispensable per al manteniment de la potència mundial, i que la producció de béns de consum encara era ineficient.
Hi va haver un progrés social amb l’augmentació del consum de la població i amb d’universalització dels grans serveis com l’educació, sanitat, transports, habitatge etc. Que l’Estat proporcionava de manera gratuïta. Un altre indicador d’aquest progrés social va ser l’augment de joves matriculats a la universitat  però també l’augment de l’esperança de vida que va assolir els mateixos valors que en els països d’Occident. La moderna tecnologia soviètica va permetre crear el primer satèl·lit (Sputnik1) l’any 1957 i l’any 1961 va enviar la primera nau tripulada a l’espai.

El socialisme desenvolupat afirmava que hi havia una societat sense classes socials i sense propietat privada. Així doncs es considerava que la societat havia assolit un cert benestar i que el comunisme havia arribat al punt on l'Estat havia de desaparèixer. D'aquesta manera, la societat estaria governada per uns organismes col·lectius que planificarien l'economia. Tot i així s'ha d'especificar que aquest suposat benestar incloia una molt baixa qualitat dels serveis i estava lluny del desenvolupament occidental. A més, els nivells de productivitat eren molt baixos ja que no hi havien incentius per a la innovacó i l'economia soviètica estava lligada a les costoses despeses militars i a les grans ajudes que havien de donar als països de l'Àfrica (en perill d'influència nord americana).



Link:http://www.youtube.com/watch?v=-k-hkL0NEj0

Marta Sánchez

3.3 Les democràcies populars de l'Europa de l'Est

Gràcies al desenvolupament i a la victòria de la URSS a la Segona Guerra Mundial, es van extendre els règims comunistes amb la creació de les democràcies populars. Entre 1945 i 1949 el partit comunista va acabar monopolitzant el poder i establint sistemes comunistes afins al soviètic, els coneguts com “països satèl·lits”.
                                                        
Aquesta transformació es va fer de diferent manera depenent del lloc. Iugoslàvia i Albània eren els únics estats on les guerrilles anti nazis eren més fortes per tant es va aconseguir arribar al poder l’any 1945 sense l’ajut de l’exèrcit soviètic.
A Bulgaria i a Romania els comunistes eren gairebé inexistents però la presencia militar soviètica va forçar la formació d’uns fronts nacionals en que el partit comunista tenia un paper dominant.  
A Polònia, l’any 1947 es van dur a terme unes eleccions que, sense gaires garanties democràtiques, van guanyar els comunistes.
A Txecoslovàquia es va establir un règim comunista després d'una lluita amb la resta de partits l'any 1948
A Hongria els comunistes van participar en governs de coalició amb el Partit Camperol des de 1945 i finalment es van convertir en el partit únic que controlava l’Estat.
Finalment, a Alemanya el procés va ser molt més ràpid i radical: els soviètics van crear la RDA controlada pels comunistes i alineada amb el bolc de l’Est


                                                                                                                                 Clara Martínez

3.4. Economia i societat en les democràcies populars

A partir de l’any 1948 es varen començar a la URSS els processos de socialització de la propietat i de la producció econòmica a tots els seus països satèl·lit. Malgrat que la propietat privada es va conservar en petits sectors industrials o rurals, la gran indústria va ser nacionalitzada i va passar en mans de l’Estat. Es van implantar els plans quinquennals que promovien l’augment de la producció els quals eren molt similars als soviètics i  imposats des de l’Estat. Es va produir un gran èxode rural cap a la ciutat ja que la política d’industrialització massiva va incrementar el nombre d’obrers industrials a tots els països de l’Est. L’exemple més representatiu és Polònia on es va multiplicar per quatre el nombre d’obrers industrials que tenia quan va començar la segona Guerra Mundial. A més, la incorporació de la dona al mercat del treball també es va fer de manera massiva a tots aquets països.
Com que Stalin es va negar a que els països satèl·lits de la Unió Soviètica acceptessin l’ajuda econòmica del Pla Marshall proposat pels Estats Units, es varen haver de facilitar els fons per potenciar-ne els desenvolupament econòmic. Tot i així aquets va ser desigual a causa de la gran diferència de partida entre els països que a penes havien conegut la industrialització (Bulgària i Romania) i els que ja tenien una indústria més consolidada (Alemanya , Txecoslovàquia).  Podem dir que la col·lectivització de la terra va seguir ritmes diferents segons els estats. A Polònia, a Alemanya, a Hongria i a Romania no va superar el 20% del total, mentre que a Txecoslovàquia va ser del 33% i, a Bulgària del 61%.    
En l’agricultura col·lectivitzada hi havia un sector de granges propietat de l’Estat i un altre tipus de granges anomenades kolkhoz (granges col·lectives) segons el model soviètic. Tot i així, sempre va subsistir un sector agrícola privat que va ser molt extens en països com Polònia.
El nivell de vida de les democràcies populars mai va arribar a  assolir els nivells dels països d’occident però podem apreciar un creixement significatiu en termes generals respecte als anys anteriors a la Segona Guerra Mundial. Aquetsa diferenciacó de qualitat de vida i de benestar entre les democràcies populars i els països Occidentals es va fer evident amb la creació de la RDA. A més, es va fer evident la diferència entre els blocs a causa de la proximitat entre aquetes dos zones.
En definitiva, el model econòmic de la Unió Soviètica va seguir en més o menys fidelitat en la col·lectivització. La URSS i les democràcies populars van pretendre crear un bloc estrictament econòmic  mitjançant organismes com el Consell d’Ajuda Mútua Econòmica i el Mercat comú de l’Est.

Marta Sánchez


3.5. L'expansió del comunisme al món

En la dècada del 1960 el sistema socialista va adquirir la màxima expansió mundial, en gran part per les lluites per d’independència dels antics països colonials.
A Àsia va ser la primera gran expansió fora d’Europa. L’any 1949 la revolució comunista va triomfar a la Xina i va inaugurar una nova era en la seva història, que més tard es va implantar a Cambodja, Laos, Corea del Nord, Vietnam, a Indonèsia sota el mandat de Sukarno i l’Afganistan.
Els sistemes socialistes també van tenir un ampli reflex a Àfrica, on es van establir amb el suport de la URSS alguns règims inspirats en el socialisme, com va passar en les colònies de:Moçambic i Angola, Etiòpia, Ghana, el Senegal, el Sudan i durant un temps a Somàlia.
 A l’any 1959, Cubà va influir en l’àrea americana i van aparèixer guerrilles d’inspiració comunista, que comptaven amb el suport de Cuba que es van estendre per Colòmbia, Bolívia, Perú i Amèrica llatina.
El 1961 es va fer una conferencia a Moscou que va reunir 81 partidaris comunistes, el 1989 es van reunir 98 quan la crisis va amenaçar una altre conferencia.
Amb la desaparició de la URSS la influencia comunista va disminuir a escala mundial i molts d’aquests règims van ser destituïts.

Maria Basseda

4.1. Immobilisme i crisi del sistema soviètic

Als països comunistes va sorgir un clima de descontentament generalitzat especialment entre la població jove. Aquest col·lectiu van generar crítiques al model polític soviètic i a la manca de llibertats ja que demanaven reformes en el model immobilista i més llibertat d'opinió i d'expressió.


Tota aquesta situació esdevingué accentuada per la crisi econòmica generada per les grans despeses en l’aparell militar i la indústria armamentística (ja que tenia prioritat la defensa militar del bloc socialista enfront dels Estats Units). 


A la dècada del 1970, l’oferta de productes de consum, la innovació i el nivell de vida es mantenien estancats, devaluant els avenços que havien aconseguit en l’anterior millora econòmica.

La recessió econòmica mundial de 1973 va agreujar la situació:

- La caiguda del comerç mundial va reduir les exportacions.

- L’enfonsament del comerç internacional va dificultar les importacions de productes bàsics (cereals).

- La re-valorització del dòlar va augmentar les dificultats de la URSS per retornar els préstecs a Occident, que havia rebut durant l’època de coexistència pacífica (anys seixanta).

- Al 1980, es va accentuar el desavantatge davant el progrés científic i tecnològic i la situació econòmica amb el món d’Occident.

Berta Masvidal

4.2. Les reformes de Gorbatxov

Al 1985, després de morir Txernenko, Mikhaïl Gorbatxov va ser el secretari general elegit del Partit Comunista de la Unió Sovietica. La URSS, tot i ser la segona potència mundial, es trobava en una profunda crisi econòmica i social. El nivell de vida era molt inferior en comparació al de l’Europa Occidental ja que les despeses per la cursa d’armaments van fer que es deteriores la producció de béns de consum. Per fer front a aquesta situació, Gorbatxov va anunciar que es durien a terme una sèrie de mesures: Perestroika (reestructuració) i glasnost (transparència)

En primer lloc, es volia dur a terme la reconstrucció de l’economia i de la societat soviètica. Principalment es volia introduir la noció de mercat i la de l’incentiu personal també es proposava la creació de societats laborals i de cooperatives de treballadors a la vegada que es defensaria la necessitat d’exigir responsabilitats a les empreses davant les pèrdues econòmiques. Per millorar la producció s’incrementaria la disciplina laboral, es modernitzaria l’organització de les empreses i s’exigiria una més gran responsabilitat en el treball. A part també s’introduirien les noves tecnologies, un canvi de política d’inversions i un nivell directiu alt. Per aconseguir tot això, calia trobar la col·laboració amb altres països i fer de més qualitat i més competitius els productes soviètics.

La glasnost es va introduir en l’àmbit polític, que suprimia la censura, permetia la llibertat d’expressió i va tolerar la crítica al poder i la demanda de responsabilitats. A més es va suavitzar el monopoli del PCUS tot promovent la participació política de la població.

En relació amb a política exterior soviètica, es va proposar el diàleg amb els Estats Units per trencar amb les tensions i desencadenar en la pau i també es va prendre la iniciativa del desarmament. També es van reorientar les relacions de l’URSS amb la resta del món socialista tot amb la afirmació per part de la URSS de la no intervenció en assumptes interns dels països del bloc comunista.


Aquesta política reformista va haver d’afrontar una forta oposició per part dels sectors que volien aturar-la per preservar intacte el model comunista i per part dels que volien anar molt més lluny i molt més ràpidament que Gorvatxov. Les tensions internes van desencadenar un procés de desbordament de les previsions inicials dels reformistes i finalment amb la caiguda del comunisme a tota Europa i la dissolució de la URSS.

                                                                              Clara Martínez