3.4. Economia i societat en les democràcies populars

A partir de l’any 1948 es varen començar a la URSS els processos de socialització de la propietat i de la producció econòmica a tots els seus països satèl·lit. Malgrat que la propietat privada es va conservar en petits sectors industrials o rurals, la gran indústria va ser nacionalitzada i va passar en mans de l’Estat. Es van implantar els plans quinquennals que promovien l’augment de la producció els quals eren molt similars als soviètics i  imposats des de l’Estat. Es va produir un gran èxode rural cap a la ciutat ja que la política d’industrialització massiva va incrementar el nombre d’obrers industrials a tots els països de l’Est. L’exemple més representatiu és Polònia on es va multiplicar per quatre el nombre d’obrers industrials que tenia quan va començar la segona Guerra Mundial. A més, la incorporació de la dona al mercat del treball també es va fer de manera massiva a tots aquets països.

Com que Stalin es va negar a que els països satèl·lits de la Unió Soviètica acceptessin l’ajuda econòmica del Pla Marshall proposat pels Estats Units, es varen haver de facilitar els fons per potenciar-ne els desenvolupament econòmic. Tot i així aquets va ser desigual a causa de la gran diferència de partida entre els països que a penes havien conegut la industrialització (Bulgària i Romania) i els que ja tenien una indústria més consolidada (Alemanya , Txecoslovàquia).  Podem dir que la col·lectivització de la terra va seguir ritmes diferents segons els estats. A Polònia, a Alemanya, a Hongria i a Romania no va superar el 20% del total, mentre que a Txecoslovàquia va ser del 33% i, a Bulgària del 61%.    

En l’agricultura col·lectivitzada hi havia un sector de granges propietat de l’Estat i un altre tipus de granges anomenades kolkhoz (granges col·lectives) segons el model soviètic. Tot i així, sempre va subsistir un sector agrícola privat que va ser molt extens en països com Polònia.

El nivell de vida de les democràcies populars mai va arribar a  assolir els nivells dels països d’occident però podem apreciar un creixement significatiu en termes generals respecte als anys anteriors a la Segona Guerra Mundial. Aquetsa diferenciacó de qualitat de vida i de benestar entre les democràcies populars i els països Occidentals es va fer evident amb la creació de la RDA. A més, es va fer evident la diferència entre els blocs a causa de la proximitat entre aquetes dos zones.

En definitiva, el model econòmic de la Unió Soviètica va seguir en més o menys fidelitat en la col·lectivització. La URSS i les democràcies populars van pretendre crear un bloc estrictament econòmic  mitjançant organismes com el Consell d’Ajuda Mútua Econòmica i el Mercat comú de l’Est.

Marta Sánchez